Blog
Una història exemplar
La situació era tensa ⚡.
L’equip d’operacions de la fàbrica a Catalunya, amb cares llargues i mirades baixes, reunit amb el CEO de la península ibèrica i els seus col·laboradors al despatx de direcció general.
El fet: faltava un recanvi imprescindible en un màquina clau…
Equips: amor i visió
Parlem 🗣️ molt de la gestió i treball en i per als equips.
Omplim pàgines, entrades, blogs, articles… destacant el perfil del bon líder de l’equip, la feinada que suposa anar tots a l’hora, la gestió dels conflictes interns i externs…
Tot això és de gran importància. Indubtablement.
Però penso que hi ha un ítem que sobresurt per damunt dels altres i que no sempre tractem bé.
Amor a primera vista
Esteu buscant activament feina o teniu responsabilitats sobre la selecció de persones per a les vostres empreses 🤔?
Si és així, aquest és el vostre post.
Comencem per allò que és evident. Sí, 👍teniu raó: triar persones és una feinada, un embolic … i ser triat, també ! Anem a veure perquè…
Si entreu a Google i demaneu “Com fer una entrevista de feina” us sortirà un llistat enorme de llocs web on informar-vos.
Quan fa que no escrius ?
Diu Gregorio Luri (pedagog per a qui tinc una certa admiració) en una entrevista publicada a La Vanguardia, que:
“L’escriptura no és només un mitjà de transmetre idees, sinó també un mitjà de tenir-les”
Luri en l’article s’està referint a la manera d’ensenyar i aprendre a les escoles. Entre d’altres temes (tots ells molt interessants) parla de la desigual importància que es dóna a llegir o a escriure.
Els beneficis de l’escriptura són coneguts de fa molt temps. A l’entorn escolar (infantil i juvenil) i també en entorns laborals i personals (més lligats a l’àmbit adult).
Fasciculitis aguda
Setembre.
Mes de retorns, de Sant Tornem-hi, d’arrencar de nou rutines … i, com no, de començar a col·leccionar àvidament fascicles de les més variades temàtiques: bichos premium 🐜, el cuerpo humano 💀, Isabel Allende 📖, Audiocuentos mágicos 👂, Vajilla de porcelana 🍵, Iron man 🦸…
Dotzenes d’oportunitats de portar el nostre subconscient, malmès per les calors i el viure dispers de l’estiu, cap a la vida ordenada, metòdica, numerada…
Una mica d’enyorança estival
La sentor de xarxa humida, encara amb restes del peix manllevat ahir a la mar… El bruel de la sirena del pòsit, sobretot si hi ha boira i cal manar els bous a port… L’àvia amb la llesca de pa amb llet condensada… Els sorolls metàl·lics de les escotes, picant insistentment, a mercè del vent, amb els pals de les barques… L’olor penetrant de les cremes pel sol dels turistes que la brisa escampa a tot el llarg del passeig marítim… Un amor estival de joventut, innocent, tendre i circumstancial. De dolç record…
Acció o reacció ?
Diuen els que hi entenen que no és el mateix pensar en forma activa que en forma reactiva 🤨.
El pensament reactiu és aquell que respon de manera pràcticament automàtica als estímuls que rep. Aquesta resposta pot arribar a executar-se sense ni tan sols pensar en l’estímul. Com si es tractés d’un acte reflex 🔨.
A l’altra banda tenim el pensament actiu. Aquell que quan pren decisions i actua (o no … que “no fer” també és una decisió) ho fa de forma conscient. Aquest tipus de pensament ja no és una resposta reflexa sinó una resposta conscient, pensada, meditada (en major o menor mesura) 🧠.
En el fons, tots som una mica Baron Ashler (clar homenatge als benvolguts boomers i X’s que em llegeixen). Com el protagonista de Mazinger Z, tots tenim dues cares, tots tenim certes dosis de reacció i d’acció. L’important, com sempre, és saber trobar l’equilibri
“El nen m’estudia resiliència i motivació” … com et quedes ?
Darrerament m’ha caigut a les mans l’informe anual “Future of jobs report – 2023” del Fòrum Econòmic Mundial.
Dins d’aquest extens document hi trobem la llista sobre les 10 habilitats personals més valorades al 2023 per les empreses.
Si mireu amb atenció les primeres 10 habilitats us n’adonareu que el paradigma està canviant a tota velocitat 🏃
Els de la meva quinta encara tenim aquell prejudici de pensar en habilitats tècniques i de direcció, en pensar que a la facultat de matemàtiques s’hi va a estudiar àlgebra i anàlisi 🧮 i a la de direcció d’empreses: màrqueting i macroeconomia 💰.
Perquè, perquè, perquè, perquè, perquè… llums llargues !
No em canso de dir que cal posar 🔦 “llums llargues” 🔦 a les nostres reflexions i posteriors decisions empresarials.
Com si es tractés de “l’efecte papallona” (allò de que una batuda d’ales d’una papallona aquí és un tsunami a l’altra punta de món), cal incloure la perspectiva en la més insignificant de les nostres decisions no sigui que el tsunami que provoqui se’ns emporti per davant 🙄.
En aquest sentit, penso que és important assumir que, com deia el petit príncep, l’essencial és invisible als ulls. I encara una mica més enllà:
…l’evident no sempre ens revela l’essencial.
Israel, Iran i “l’escut antimíssils” de la teva empresa
Aquest matí estava llegint les notícies sobre els darrers esdeveniments entre Israel i Iran i em preguntava: “Què estan fent els iranís llançant míssils contra Israel tot i saber que cap ni un arribarà a terra ?” 🤔, “Quin sentit té enviar abans els drons que els míssils quan saben que tardaran 4 vegades més en arribar al territori atacat ?” 🤨…
Tranquil tothom: ni em penso dedicar a la geopolítica ni tinc per client a Missile & Co. 😅
Em passa allò tan freqüent en mi. Em pregunto: podem traslladar aquestes preguntes al món de l’empresa ? … i em responc: doncs sí !
Juguem a nines ?
Estic content 😊 … he rebut material fresc per a fer sessions d’acompanyament amb equips !
Ah ! És clar… això és “jugar a nines” i “fer unas risas”.
També aniria bé si només fos això (als nostres equips els convé passar-s’ho bé plegats) però el coaching sistèmic va més enllà de l’anècdota.
Coneixes l’acompanyament sistèmic 🤔 ? Segueix llegint, que te’n faig cinc cèntims.
De gestor a líder
Parafrasejant a Hamlet: “Empresari-gestor” o “Empresari-líder” … aquesta és la qüestió💀!
Disseccionem-ho una mica… 😷
Quin és el funcionament del “Empresari-gestor” ?
Ordena, endreça, posa objectius (i a vegades els acompleix!), està dalt de tot de l’organigrama, informa … El bon gestor, com Javier Bardem a la pel·lícula “El bon patró”, no té equip: té sicaris… fins i tot bons sicaris: gent que es desviuen per fer avançar l’empresa i cobrir les ínfules del cap.
Amb quin optimista et quedes ?
D’un temps ençà, ens envaeix una plaga d’optimisme.
Potser és fruit de la sortida de la pandèmia del COVID 🦠 o és un signe dels temps ⌛, però és innegable que el món del Mr. Wonderful va calant i les noves generacions surten amb l’impromta del “tot és possible si tu vols” o del “deixa de fer tombs i somriu”.
Sí, sí … somriure en aquests temps (i en tots els altres) és una necessitat 😄. I pensar en un propòsit i fer-lo possible també és necessari 🤔. Molt !
Això no treu que quan ens mirem el nostre “melic empresarial” detectem ràpidament (en nosaltres i en els nostres equips) diferents graus d’optimisme (o si voleu: diferents posicionaments entre el pessimisme, la pura neutralitat i l’optimisme).
Desemmascara’t i lidera !
“Per carnaval tot s’hi val !”, “per carnaval tothom és igual”, “del carnaval, no en facis cabal”, “el qui és carcamal, tot l’any fa carnaval”, “per carnaval, més vi que pa”, “pel temps de carnestoltes, molt vi i molts poca-soltes”
… i així fins a exhaurir el costumari d’en Joan Amades !
No he estat mai d’aquest tipus de festes😣 . A mi m’agrada la cara descoberta i la conversa tranquil·la i això és està una mica renyit amb el que trobem aquests dies per places i carrers. Ara bé: respecto a aquells que fan d’aquests dies una litúrgia preceptual on tots i cadascun dels actes previstos s’han de dur a terme amb una rigorositat que no acostumem a trobar en la vida diària.
Sembla que l’arribada del carnestoltes obliga a que deixem de ser el que som per transformar-nos, durant uns dies, en uns personatges diferents, grotescos, inconscientment alegres. Què hi farem ! 🤷♂️
I a l’empresa ? També existeix el ball de mascarots ?
I tant !
Un tip (i un altre de propina) per garantir l’èxit de les teves reunions
La rutina és una arma de doble tall 🔪.
D’una banda trobem la rutina positiva, aquella que fa que de forma gairebé automàtica tinguem coneixement que, per exemple, el dilluns a les 11h del matí … cada dilluns… es du a terme una reunió de coordinació d’equip, un briefing de la setmana, una trobada de l’equip.
Trobo molt correcte “fer múscul” 💪 d’aquestes reunions i aconseguir que passin a ser un hàbit virtuós.
No cal dir que també existeix la rutina negativa, la que ens fa anar a la reunió amb la sensació interna d’estar perdent el temps doncs, com és sabut, els temes a tractar són sempre els mateixos, no avancem… En aquesta situació, més que “fer múscul” anem a relaxar-lo i ens deixem anar sobre la cadira 💺 tot esperant que el cap en qüestió aboqui el seu discurs i … com més aviat acabem millor, “que la feina en espera !”
Anem a revertir aquesta negativitat.
El catalitzador del creixement
Parlar de creixement 📈 és fer notar allò que és consubstancial a l’ésser humà (i per derivada simple, a les organitzacions que construeix aquest ésser).
L’infant 👶 ha de créixer per fer-se adult 💪 : modifica la seva estructura òssia i muscular, desenvolupa els seus òrgans, els fa més eficients i útils, amplia la seva visió del món fins assolir una major llibertat fruit de la seva “maduració”.
D’igual manera, com si d’éssers vius es tractés, les organitzacions estan lligades al creixement. El creixement organitzacional, igual que en el cas d’un infant o adolescent, cerca constantment incrementar el valor d’allò produït (tangible o intangible) amb l’objectiu de ser cada vegada millors. En el fons, busca més graus de llibertat a l’empresa que permetin arribar amb més facilitat al seu propòsit.
Mr Wonderful has died !
Arrenca l’any i els primers dies sembla que a les xarxes socials va en augment la “infecció Mr. Wonderful” 😱 .
¡Vamos a exprimir la vida!, avui serà la canya, no importa lo que hagas hoy para lo que passará mañana, passi el que passi sempre estic de bon rotllo, que nada detenga tus sueños … i així dotzenes de frases happyflower, de fotos i vídeos suposadament motivadors que faran (això diuen) que el 2024 sigui l’any de la revolució a les nostres vides.
Sento ser una mica esgarriacries … però a mi no em convenç aquesta murga.
Avui: reflexions a rodalies !
Deu ser cosa de l’edat : cada vegada em torno més observador i gaudeixo més mirant i interpretant allò que m’envolta.
Avui us explico la sensació que he tingut al tren de rodalies 🚃, aquest matí a l’hora de l’alba 🌇 (sobre les 7,30h) entre Vilanova i la Geltrú i Castelldefels.
Les albes sempre m’han semblat moments màgics ➡️ el dia s’alça, el sol encara no treu el nas però la seva llum comença a dibuixar siluetes i a il·luminar tènuement l’horitzó 🌅.
Avui, a més, l’alba tenia un “bonus”: la llum sobre el cel era força ataronjada… un plus poètic sobre la finestreta (bruta, és clar) del meu tren.
Tonifiques o relaxes ?
A vegades sembla que ens cal escoltar grans gurus o fer formacions caríssimes 💰 per afermar el nostre lideratge … i tot sovint el nostre dia a dia ens dóna respostes aplicables a preguntes importants … i a “cost zero” 🤑 !
En concret penso en una sessió de gimnàstica 🤸 a la que vaig assistir ahir.
En Pere, el monitor, bona gent, ens deia als participants de la sessió: “no només cal estirar i relaxar… també cal tonificar !”
I ves ! Vaig pensar en els estils de lideratge que estiren i relaxen … però no tonifiquen. O al revés: quants només tonifiquen… però no relaxen la seva “musculatura empresarial” 💪.
El bon líder ha d’aprendre a executar aquesta dicotomia en la seva manera de portar l’organització.
Un secret que molt pocs saben…
Ep 🖐️ ! Ha arribat l’estiuet de Sant Martí… 4️⃣ dies i Advent… i 4️⃣ dies més: Nadal i Cap d’Any !
Comptables i financers atrafegats preparant el tancament de l’exercici, directors i gerents mirant els objectius del 2023 (els propis i els aliens), clients trucant per aquella comanda “que em cal abans de Nadal”…
Tal com si les festes de Nadal fossin un forat negre 🌌 que tot ho absorbeix. Que captura el temps i que ens provoca la necessitat de “tancar temes” abans d’una data concreta que, ben mirat, no té cap coherència més enllà del pas del full del calendari.
“Discuter” no és discutir
No poques vegades quan visites una empresa et trobes que et demanen ajut per “resoldre conflictes” 🚨.
Vas una mica més a fons i arribes a la frase típica: “Aquí discutim massa !”.
Què vol dir que “discutim” ? L’Institut d’Estudis Catalans 🧐 ens diu que discutir és:
- Examinar en detall (una qüestió), raonar-hi presentant consideracions favorables i adverses.
- Replicar, posar en dubte.
En cap moment posa èmfasi en la possible “violència” de la discussió…
Avui toca anàlisi vectorial !
Un VECTOR és un segment de recta que arrenca en un punt determinat de l’espai 🌌 , té forma de fletxa 🏹 i consta de 3️⃣ característiques que el defineixen:
- el seu mòdul … la longitud de la “fletxa”… el seu “valor”
- la seva direcció … cap on està orientada aquesta “fletxa”
- el seu sentit … el punt d’aplicació, la punta de la “fletxa”
Segur que penseu que com és que m’embolico amb matemàtiques 😖 .
No patiu: no tinc cap ganes de fer una aportació al món de les ciències 😉
El fet és que la visió dels vectors sempre m’ha generat una sensació metafòrica orientada cap al món dels negocis 📈…
Complicat no és el mateix que complex
Deia el rector, apuntalat a l’ambó de l’església ⛪: “El món s’està convertint en un afer molt complicat”. Mentre, tot el poble congregat assentia amb el cap fent evident que sí: que viure en aquest món “és molt complicat”.
I jo, que no sé parar de fer anar el magí 🤔, vaig pensar: avui el món, l’empresa, les relacions… són complicades o complexes ? És el mateix ? Complicat, complex… anem a veure-ho.
Objectiu o missió. Tu tries !
Objectiu, missió… no és el mateix ? 🤷 Doncs no. Segueix llegint: ara t’ho explico ! 🤩
A mitjans de segle XX va ser Drucker (com no !) qui va posar de moda el management de les empreses per OBJECTIUS (MBO = Management By Objectives).
Vols aconseguir arribar a una determinada meta (de vendes, de servei… del que sigui)? Agafes el teu equip i els poses/imposes uns OBJECTIUS 🎯.
Fàcil ? Sí. Motivador ? … doncs no massa.
Idealisme o ideals. Què tries ?
Deia Hemingway que un idealista era aquell que sabent que una rosa 🌹olorava millor que una col 🥦, deduïa que la sopa de roses també tindria més bon sabor.
Sembla un oxímoron, però tenim “idealitzats” els “idealistes”. La sensació és que aquestes persones, els “idealistes”, són els que fan moure el món 🌍 i, per extensió, l’economia, les empreses, els equips… però no. Vegem-ho🧐 !
Sant Tornem-hi
Recomencem setembre 🗓️
Mes de “Sant Tornem-hi” 😇 … de revisar objectius (ei ! que només falten 4️⃣ mesos per acabar l’any), d’actualitzar procediments i instruccions, de reunir equips…
Després del descans estival 🏝️, els directius es retrobaran amb l’esperit suposadament més descansat (això dependrà del dret a la desconnexió digital que s’hagin autoimposat) i “a tope” de motivació 🔝 per donar una darrera empenta als objectius que es varen marcar pel 2023.
Rellotgeria empresarial
A la Plaça del Forn de Palamós (la meva pàtria xica 💒 ) vaig tenir la sort de ser veí durant la meva infantesa d’en Pere Ferrer: gironí, músic, bona persona i rellotger d’ofici⌚.
Moltes són les hores que vaig passar veient com en Pere desmuntava, netejava, reparava 🔨 i tornava a muntar 🛠️ diminuts cargols i engranatges de tot tipus i mida.
La visió dels engranatges ⚙️ funcionant dins la caixa del rellotge m’hipnotitzava: treball infinit, de vaivé, reserva de marxa (”corda”) i precisió suïssa
Canviem les ENF per FAS !
Ahir al vespre estava posant en antecedents a la meva filla d’una situació que tindrà lloc el proper diumenge.
El tema en qüestió implica posar-se davant d’una comunitat de persones i guiar-les 🧭 (acompanyar-les) en una celebració dominical de l’església local ⛪ de Vilanova i la Geltrú.
Del valor a la virtut (2ª part)
Tot just fa unes setmanes us vaig explicar el que per mi diferencia els VALORS de les VIRTUTS (podeu recuperar l’article aquí).
Avui anirem un xic més enllà i parlarem dels HÀBITS.
Diu Aristòtil🧐 en la seva teoria de la virtut que l’hàbit “és el major dels béns”.
Així, una persona no es fa virtuosa perquè estudia i coneix la teoria sinó per haver-la portat a la pràctica. Si portem repetidament una virtut a la pràctica, passa a formar part de la naturalesa de la persona i la convertim en un hàbit.
Pujar a espatlles de gegants
“… a espatlles de gegants”: frase atribuïda a Bernard de Chartres (filòsof neoplatònic francès del segle XII) que ens comparava amb nans enfilats a les espatlles de gegants.
Segons Bernard, des d’aquell punt veiem més bé 🔎 i veiem més lluny 👀 que els que ens han precedit. Això no es deu a la nostra bona vista sinó a que els que ens han precedit ens aixequen 🔝 i ens permeten arrencar la nostra visió 👁️ des d’un lloc més elevat 🏔️ .
