Una mica d’enyorança estival

La sentor de xarxa humida, encara amb restes del peix manllevat ahir a la mar… El bruel de la sirena del pòsit, sobretot si hi ha boira i cal manar els bous a port… L’àvia amb la llesca de pa amb llet condensada… Els sorolls metàl·lics de les escotes, picant insistentment, a mercè del vent, amb els pals de les barques… L’olor penetrant de les cremes pel sol dels turistes que la brisa escampa a tot el llarg del passeig marítim… Un amor estival de joventut, innocent, tendre i circumstancial. De dolç record…

…seguir llegint