Deu ser cosa de l’edat : cada vegada em torno més observador i gaudeixo més mirant i interpretant allò que m’envolta.
Avui us explico la sensació que he tingut al tren de rodalies 🚃, aquest matí a l’hora de l’alba 🌇 (sobre les 7,30h) entre Vilanova i la Geltrú i Castelldefels.
Les albes sempre m’han semblat moments màgics ➡️ el dia s’alça, el sol encara no treu el nas però la seva llum comença a dibuixar siluetes i a il·luminar tènuement l’horitzó 🌅.
Avui, a més, l’alba tenia un “bonus”: la llum sobre el cel era força ataronjada… un plus poètic sobre la finestreta (bruta, és clar) del meu tren.
Recent Comments